Sopant amb un poll revifat

Divendres vaig anar a sopar a casa d’una amiga de la Maria. Celebrava el seu aniversari i va convidar a la Maria i a la C.

Totes tres són amigues des de fa molts anys. L’amfitriona és Assistent Social. La C. té un càrrec públic i està dins de l’anomenat aparell socialista. És a dir, que va sovint al carrer Nicaragua. 

I les tres, conviuen amb tres maromos. L’amfritiona amb un perit d’assegurances, la Maria amb un servidor i la C. amb un paio que és regidor d’un ajuntament del “cinturó roig”. 

Bé, això en principi no tindria cap mena d’importància i ni tal sols seria tema per un post, però és que per desgràcia vaig haver de compartir taula amb un poll revifat.

El paio en qüestió, és el regidor. Durant el sopar, va anar tirant de veta amb el vi. Ningú li fotia cas. Les tres amigues parlaven dels records de joventut i es posaven al dia de les últimes tafaneries. Paral·lelament jo anava parlant amb el marit de l’amfitriona, que em va explicar interioritats i anècdotes de les companyies d’assegurances.

Així, com qui no vol la cosa, vam arribar als cafès i a les copes. 

Mentre el perit treia una ampolla de whisqui, em va demanar la meva opinió sobre el tripartit, perdó, sobre el govern d’entesa. Jo li vaig dir el meu parer i de sobte, el regidor, que pràcticament no havia obert la boca, va deixar anar:

           Je!, ja cal que us calceu, que en Montilla no és en Maragall 

          Sí, ja ho sé – Li vaig dir, sense donar massa importància al comentari.

           S’he us ha acabat les conyetes!… 

           Com dius? 

–          Que fins ara, us heu passat molt amb el “ji-ji”, “ja-ja”, enfoteu’s-en del tripartit, però a partir d’ara en Montilla us farà passar per l’adreçador 

           Perdona, però és que no t’entenc

 El marit de l’amfitriona, va intentar tallar la conversa dient: 

          D’això, els dos prendreu whisqui, no?

           Jo, sí – Vaig respondre – Ara, a ell, no sé si li convé massa. Comença a desvariejar.

          Desvariejar?… Tu que et penses, que no estic al cas de tots els acudits que has fet enfotenta de nosaltres? 

          De vosaltres i d’altres. Jo quan faig un acudit, tinc per costum de fotre’m amb qui penso que la vessa, sigui  del color que sigui. 

          Doncs jo et tinc calat!. En aquest moment, tothom havia callat i estava pendent de les paraules del regidor. Veient que la cosa s’estava posant una mica tèrbola, vaig mirar a la C. per comentar-li:

           Ara entenc perquè és tant baixet… La mala llet no el deixa créixer

Es va fer un moment de silenci, que vaig trencar dient:

           Surto un moment a la terrassa a fumar-me un puro.  Vaig agafar el puro, el got de whisqui i vaig sortir a la terrassa. ( A l’amfitriona, no li agrada que la gent fumi en el menjador, malgrat que mai ho ha prohibit a ningú, però la gent que la coneix, com que ho sap surt a la terrassa a fumar) .

Al cap d’una estona, va sortir la C. 

          Ei, no t’ho prenguis al peu de la lletra. A la que beu una mica més del compta, desvarieja. Demà, segur que ja no se’n recorda de res. 

          Mira, C. les amenaces del teu maromo, me la porten fluixa i pendolant. Sé, que li falten llums i si està on està és per tu i perquè és un gos de partit. El fotut del cas, és que té una parcel·la de poder i que cobra un sou que li donen els contribuents. Això és el que em fot, que qualsevol inútil amb carnet d’un partit pugui arribar a tenir poder… 

La C. no va dir res, va apagar la cigarreta i va tornar dins.

Quan tornàvem a casa, la Maria, em va comentar: 

          No li fotis cas, que és un pobre home… Deixa’l que amenaci, que al final res de res 

          Ui, Maria, m’han amenaçat tantes vegades que… Mira ara recordo a l’alcaldessa aquella que… 

I li vaig explicar una anècdota que em va passar i que em reservo per el proper post.        

[@more@]



18s comentaris

Puta professió!

Porto uns dies que toco hores ni quarts. Em vaig enrederir amb una feina que tenia que fer per culpa de donar-li un cop de mà al JJ. I per acabar-ho d’adobar em van encarregar un altre treball. D’aquells que els editors o directors artístics te’l encarreguen i quan els dius:

– Per quan el vols? 

Et responen 

– Per ahir 

  Cony!, tu… 

  Oh, ja saps com va això… 

El “ja saps com va això” , és aquella frase capciosa amb la que et volen dir: 

 Tu ets un bon professional, que hi entens molt i per això has de comprendre que el que fa el disseny i la pre-impressió, necessita una setmana per muntar-ho tot bé. I el de l’impremta necessita una altra setmana per imprimir-ho amb bona qualitat. 

 Llavors és quan et sens com un idiota. Tothom demana el seu temps per fer la seva feina i tu, que ets qui fa la feina base, és a dir les il·lustracions, no et donen pràcticament temps.

 Així que arribats aquí, és el moment de negociar i enganyar-nos tots mútuament. L’editor, que et truca dilluns, necessita la feina per divendres. Per això et diu que la vol per dimarts, calculant que si et retardes un dia, la tindrà el dimecres. Llavors és quan tu li poses tot tipus d’excuses i li comentes que com molt aviat la tindrà dimecres. Ell accepta i tu en el teu interior saps que la tindrà divendres, que en realitat és per el dia que la necessita. 

Suposo que us esteu dient: “Coi, si l’editor la vol per divendres, perquè no li diu i ell la lliura el divendres”… Doncs perquè si passés això, es perdria gran part de l’encant de la professió.  

En aquest ofici, el primer que aprens és que el de l’impremta enganya a l’editor, l’editor al director artístic, el director artístic al dissenyador i al dibuixant.  Tot això forma part de la feina. Si tot anés quadrat, seria molt avorrit i la feina aquesta es convertiria en una feina monòtona i molt allunyada del treball creatiu que és. 

[@more@]



21s comentaris

Em cau la bava!

Benvolguts blocaires, estic més content que un polític amb una majoria absoluta.

Ja sé el sexe de l’ésser que porta la meva filla a la panxa!!

Redeu, redeu, redeu… com em cau la bava…

[@more@]



24s comentaris

M’han aixecat la camisa!…Collons ja!

Estic emprenyat!!. Però moooolt emprenyat!!. No hi ha res que em toqui més els collons que els calçotets i la gent que em pren el pèl.

Ahir, com cada dijous, vaig estar dinant amb el soci. Durant el dinar, em va comentar:

Em va dir en JJ, que li estàs donant un cop de mà

(ACLARIMENT: En JJ, és aquell paio que és escriptor, guionista i a més fa els diàlegs de pel·lis porno estrangeres)

Sí, quan vaig tornar de Bruixes, em va trucar i em va fotre la barrila que tenia un problema personal molt gran i que si el podia ajudar fent-li els diàlegs del porno i li vaig dir que no, que era un marró. Però va insistir tant, que al final vaig acceptar fer-li els guions de la sèrie aquella que fot per França.

No, si lo del porno, al final li va encolomar al F.

Ah, sí?

Llavors, que fot ell? La columna del diari?

Tampoc, li ha demanat al J. que li faci

Collons, i perquè necessita tant temps lliure?

Per seguir a la seva dona

Què?

Sí, se li ha fotut a la ceba que des de que fa això del porno, s’ha tornat impotent i que com que no carda amb la parenta, aquesta s’ha buscat un amant. I ara la vol seguir tot el dia per enxampar-la amb el manso.

M’estàs dient que jo dormo una mitjana de cinc hores diàries, sense tenir temps per estar gairebé per la Maria, ni per la comunitat blocaire, ni per llegir, per poder complir amb la meva feina i la d’ell, i el tiu dedica el temps a la paranoia de seguir a la seva dona?

Sí…

La mare que el va. Ara em sentirà. Redeu si em sentirà.

Ei, tranquil·litzat, Avi

Que em tranquil·litzi… Sort que no és aquí, si no li foto un bolet que les orelles li faran piiiiiiip tota la nit!

Vaig agafar el mòbil i el vaig trucar

JJ?… Sóc l’Avi

Que tens algun problema amb els guions?

No, el problema el tinc amb tu. A veure, tu, és que de petit vas caure de la incubadora i et vas quedar així, o és que et vas quedar atontolinat per les bombes de la guerra del 14?

Que estàs emprenyat?

A tu que et sembla?… Es pot saber que fots seguint a la teva dona?

M’enreda, Avi, segur que m’enreda. Té un amant. I jo ho descobriré…

I per què sospites que té un amant?

Perquè, quan surt de casa s’arregla, s’ha comprat roba i a més, va seguit a la perruqueria.

I perquè s’arregla, es compra roba i va a la perruqueria, vol dir que té un amant

Fix, té un amant!

Tu, JJ, estàs paranoic!…

Que no són paranoies. Té un amant

Molt bé, si creus que té un amant, perquè no li preguntes directament? Així nosaltres no pagarem les conseqüències de les teves neures.

Si li pregunto m’ho negarà

Molt bé doncs tens dos opcions. Una, te la creus i fas un esforç per arreglar la teva vida sexual, que dit de pas és bastant penosa, o dos, no te la creus i et separes. Així tots viurem més tranquils. Que una cosa és fer-te un favor i l’altre fer el paperina, perquè el senyor jugui a detectius.

Osti, Avi, tingues una mica de paciència, que estic segur que la pillaré.

Molt bé. I quan l’hagis enxampat. Què?

No ho sé

Collonut!. Mira saps que et dic, nano, que ara mateix, així que arribi a l’estudi, t’envio tot el material que tinc fet i ja t’apanyaràs.

Ostia! No em pengis Avi

Que no et pengi?… ja ho crec que et pengeria, però per els ous. A més, penso parlar amb en J., per dir-li la burrada que estàs fent

Avi, que m’estàs fotent un desgraciat

Un desgraciat? Un desgraciat et foteria, si et tingues ara davant meu. T’endinyaria un calbot que et saltarien els ulls…

Vaig penjar i el soci em va dir:

T’has quedat descansat, eh?

No, em quedaria descansat, trucant a la seva dona per explicar-li tots els romanços que arrossega en JJ… Però, per sort per ell, no sóc tan fill de puta!

ACLARIMENT FINAL: Aquest matí li he enviat per mail al JJ, tot el material que tenia fet. I és que m’emprenya moooltíssim que m’aixequin la camisa

[@more@]

18s comentaris

Hi han homes que tenen la sensibilitat al cul

Avui he anat a comprar al súper. Després d’agafar el que m’ha semblat que faltava a casa i una mica més .Perquè una de les collonades d’anar al súper, és que sempre acabes comprant molt més del que necessites. Per exemple: no et fan falta fideus, però de sobte veus una “oferta” que diu: “Tres por dos, llévese tres paquetes y pague dos” i un, que va molt de dur per la vida, però en el fons és un tros de pa beneit, pensa: “Mira, demà, faré fideuà i dimecres una sopeta de fideus i divendres… “ I pica i compra la ditxosa oferta. I així, que si una cosa, que si una altra, es va omplint el carro i de sobta, un, s’adona que la primera intenció, que era comprar set o vuit coses , s’ha vist desbordada i porta el carro ple i per això, ja no pot passar per la caixa ràpida (que no sé perquè li diuen ràpida, ja que allà sempre posen a la caixera nova. Aquella que es fa la pitxa un liu i la cua no corre ni a la de tres).

Així que he anat a una caixa normal.

Bon dia

Bon dia

Després de la salutació de cortesia la noia, ha anat passant per l’escàner els productes que jo anava deixant sobre la cinta. De sobte he vist que entrava al súper un paio amb un ram de flors de “cágate lorito”, s’ha dirigit a la primera caixera que ha trobat al seu pas i li ha preguntat alguna cosa. La caixera ha senyalat a la mossa que m’estava atenent. El paio ha vingut com una fletxa i li ha preguntat a la noia:

Eres Maite?

Pues esto es para ti

Li ha donat el ram de flors i ha marxat corre-cuita. La caixera s’ha posat vermella com un perdigot i mirant-me i aixecant molt el to de veu perquè s’assabentés tothom que s’havia quedat embobat mirant el ram ha dit:

És que avui és el meu aniversari

Felicitats! – Hem respós tots el presents alhora, gairebé com si fóssim un cor de sarsuela

La noia, ha obert el sobre que anava amb les flors, l’ha llegit i de sobte s’ha posat a plorar. Com podeu comprendre m’he quedat sorprès i l’únic que m’ha sortit de preguntar-li ha sigut:

Escolta, que et passa alguna cosa?

Hiiiiiiiiii! Hiiiiiiiiii!

Una de les companyes que estava a la caixa del costat a sortit ràpidament del seu lloc i ha vingut a consolar-la. Al cap d’un moment han vingut tres companyes més. Han estat parlant fluixet amb ella. Després, una s’ha posat al seu lloc i les altres dues s’he l’han endut a un racó.

La companya que s’ha posat al seu lloc, mentre seguia fent el compte m’ha comentat:

Perdoni, per la interrupció.

No s’amoïni. Ara li agrairia que em fes cinc cèntims del que ha passat perquè m’he quedat de pasta de moniato.

El seu ex-marit. Se’n va anar amb una altra pava, la deixa més penjada que un fuet, i ara des de fa qüestió d’un més, es veu que el manso s’ha quedat sol i ara li torna a anar al darrera i la última que li ha fet és enviar-li el ram de flors a la feina. Si és que els homes son una colla de fills de puta que tenen la sensibilitat al cul.

Ehem!… No generalitzi…

Ai, perdoni, però és que se m’escalfa la boca.

Ha acabat de comptar. M’ha ajudat a posar les coses a dins de les bosses, he pagat i quan sortia, he passat per el costat de la caixera que continuava plorant. M’ha mirat i jo li he dit:

Si vols li foto una puntada de peu al collons de ram i l’envio al bell mig de la carretera perquè l’aixafi l’autobús

Ai, no, snif! snif, que és molt maco… snif, snif …

– Tens raó. Ja que se’ls ha gastat amb un bon ram, tu disfruta’l.

Li he picat l’ullet, i ella m’ha fet un somriure. Mentre sortia he pensat que l’altre caixera tenia raó. Alguns homes tenen la sensibilitat al cul.

[@more@]

22s comentaris

Anécdota…

Avui he estat llegint un post a ca la Gemminola en el que ella reflexionava sobre el cinisme que moltes vegades tenim envers els morts. Ella deia, més o menys, que quan una persona es mora sembla que de sobta es torni santa. Ningú vol parlar malament dels morts. No és políticament correcte.

Aquest post, m’ha recordat una anècdota que vaig viure fa un temps en la redacció d’un diari.

Una tarda estàvem fent-la petar, un periodista , un servidor i un escriptor molt conegut, que va de patum, i que li direm per exemple B.

A mitja conversa, es va presentar una de les redactores del diari i li va preguntar a B.

Escolta, tu coneixes a M. No?

Sí i tant…

I, què?

Ui, si jo t’expliqués… – Ens va mirar fent-se l’interessant- l’M?… l’M, si no fos per els correctors no faria res de bo. És incapaç d’escriure una pàgina sense cagar-la… I les columnes del diari li escriuen. Té “negres” i a sobre els hi paga malament. A mi, fa temps em va oferir si li volia fer la col·laboració de (UNA REVISTA) i el vaig engegar. És clar que en aquest ofici nostre sempre hi ha morts de gana que per quatre xavos farien qualsevol cosa Aquest l’únic que sap fotre és aixecar el got, es pela les ampolles de whisqui una darrera l’altre…

De sobte, B, va parar de xerrar i es va mirar a la redactora i li va preguntar:

Per què volies saber si coneixia a M?

Perquè s’ha mort aquest migdia i estic fent una crònica i poso l’opinió de la gent que l’ha conegut

En B, es va quedar un moment pàl·lid, però va reaccionar ràpidament:

Ei, no posis res del que t’he dit… Posa que érem grans amics, que ha estat un mestre per tota una generació d’escriptors i que la seva mort ha estat una gran pèrdua per la literatura

I el paio es va quedar tan ample.

Temps després, un dia, el soci, em va comentar:

Hóstia! En B està ben estrany he?… Cada cop que algú li pregunta si coneix a fulanet o menganet, el tiu, el primer que et diu és:

– Què s’ha mort?

[@more@]

24s comentaris

Gandulitis aguda…

Bé, ja torno a ser aquí. És el que té les vacances, quan les comences et sents el rei del mambo i de sobte… XAS! ja s’han acabat. El problema és que jo sempre torno de les vacances més cansat del que vaig marxar. I aquesta vegada no és una excepció. Arribes a una ciutat i, apa, vinga anar amunt i avall, caminant, pujant a torres d’església d’aquelles de 360 esglaons, que en un estat normal no els pujaries ni boig, però com que estàs de vacances, apa, endavant i crits!. Etc. etc. etc.

[@more@]

Tot això treu cap, perquè un servidor és gandul de mena. Mai he entés aquesta falera que té l’ésser humà en treballar, treballar i treballar. Els animals, només mouen el cul per anar buscar menjar. Després jeuen fins que tornen a tenir gana. Em sembla que jo sóc bastant animal i procuro treballar el justet, justet. Així que encara no m’he situat del tot. Per això, em fa una mica de mandra escriure. Per tant, després de visitar els blocs de la meva família blocaire he vist que l’Efe s’ha canviat de piset i ha fet un meme i m’ha convidat a fer-lo. Jo no sóc gaire amant dels memes, però, mira, avui el faré i així enllestirem aquest primer post post-vacacional.

Grup o cantant escollit: SISA

Ets home o dona?

El fill del mestre

Descriu-te:

El comptador d’estrelles

Què senten les persones sobre tu?

Follet trapella

Com descriuries la teva anterior relació sentimental?:

Amb l’ajut de Déu i el Diable

Descriu la teva actual relació sentimental amb el teu novio/a pretendent:

Qualsevol nit pot sortir el sol

On voldries estar ara?

L’instant precís

Com ets respecta a l’amor?

Trenquem el compàs

Com és la teva vida

Cabaret gal·làctic

Què demanaries si tinguessis un sol desig?

El seté cel

Ara despedeix-te

Visca la llibertat

Aquest meme el passo a qui tingui ganes i temps de fer-lo

11s comentaris

ADÉÉÉÉUUUUUU!!

Benvolgudes i benvolguts: MARXO!, així amb majúscules.

M’ha sortit l’oportunitat de fotre el camp una setmaneta amb la Maria i, redéu! no la puc desaprofitar. Així que ens tornarem a trobar d’aquí a una setmana.

Disfruteu moooolt de la vida i sobretot cuideu-me la barraqueta, que últimament el galliner està una mica esvalotat.

[@more@]

20s comentaris

Que coi ens està passant?…

Aviso: Acabo de fer una volta per els meus blocs habituals i he vist que el galliner està una mica revolucionat. Anava a deixar comentaris, però m’ha semblat que seria millor que digués el que penso en un post, així aclarirem cadascú el seu punt de vista.

Primer, penso que aquest invent del Blocat dels cent blocs més actius i el top ten del blocs, és un invent que, suposo, el van fer per incentivar a la gent perquè escrigui i el que han aconseguit és que algun tarat amb ganes de notorietat foti filigranes camperes per ser el número 1, fent un bloc que no interessa ni a ell que l’escriu. I algú altre s’escrigui un fotimer de comentaris per ser el bloc més comentat… Ui, carn de psiquiatre!

Segon, voldria comentar el tema de la Menxu. Com he dit en un comentari a la ONIX, crec que la Menxu, o va pecar d’innocent al no deixar clar en el mail que va escriure al Màrius Serra que no volia que digués per antena el seu vertader nom, o en Marius va tirar pel recta i va dir el que li va sortir d’allà.

Tercer, malgrat la manera dolça en que en Marius va tractar la rectificació, el comentari posterior sobre els blocs, trobo que va ser fet des de una óptica de: "Jo sóc l’intel·lectual i aquesta gent dels blocs, a excepció dels periodistes i escriptors que tenen bloc, són uns poca-pena amb infúles d’escriptors". Això em fa pensar que en Màrius, igual que molta gent, no té ni idea del que és aquest món blocaire. Potser sap greu que hi hagi un grapat de gent que escrigui coses amb llibertat, sense està dins de l’estricte cotilla d’un mitjà de comunicació. I, aquí li haig de donar la raó al Màrius, quan diu que els blocs són mitjans de comunicació… Però són mitjans de comunicació lliures, sense tabús ni estrelles mediàtiques i això, a vegades dol.

Quart: Jo vaig crear el bloc per divertir-me i perquè es convertís en un lloc on poder escriure coses de la meva vida, que si no les escribia en algun lloc potser es perderien.Mai em vaig plantejar ser ni número 1, ni estar en el Top Ten, ni res que se li sembli. La meva intenció era escriure un temps i després deixar-ho. Per sort, i sense volguer-ho, de sobte em vaig trobar amb un ventall de gent que em llegia i que jo també els llegia a ells. Això em va recordar les tertúlies que durant un temps vam fer una colla de gent els dimecres a la nit en un bar o els esmorzars, sardinada, tetúlia que durant una època vam fer un grup de dibuixants cada dimarts. Per això he continuat en el món blocaire. Aquí dins he trobat gent de tota mena, però tota molt legal, que diuen el que pensen en cada moment, que s’ajuden, que es donen moral, que fan els problemes i les alegries de qualsevol membre de la reduida familia de la blocaderia seus.

Per tot això continuo escribint. Per tot això donc tombs per els blocs amics, per tot això deixo comentaris. Ara, si hem de començar a jutjar el que li passa a la Menxu, en comptes de donar-li suport o em de començar a fer curses despiadades per arribar a ser el que més comentaris té o per arribar a ser el número 1, per arrabtar-li el lloc a la Gemminola, servidor plega. No tinc cap tìpus d’interés per les curses, només vull disfrutar de les lectures i les ensenyant-ses dels companys blocaires. I si pot ser anar a aquests sopars que es munten.

Sé que el post no té cap tipus de conya, però crec que l’havia d’escriure, per reflexionar sobre que collons està passant dins de la blocaderia.

(Escribint, escribint, no m’he enrecordat de la recomanació d’en Sulpertu de fer-ho per parts. Ho sento, la propera vegada serà)

[@more@]

26s comentaris

Post lleugerament escatològic… Esteu avisats!

Ahir, com cada dijous, vaig anar a dinar amb el soci.

Jo sóc home de pixera fàcil, així que mentre esperavem que ens portessin els cafés, com sempre, vaig anar a buidar la bufeta.

Vaig entrar i em vaig encarar al pixador.Encara no havia començar, quan de darrera d’una de les portes dels dos waters es va escoltar:

-peeeeeeeet!

No li vaig donar importància i vaig començar a buidar, quan de sobte:

– PEEEEERREEEEEEET! PEEEET! PEEEET! PEEEEERREEET!

A la tronada li va seguir una tímida veu que va dir:

-Perdoni…

– Res, home res – Vaig respondre – No s’amoini…

Encara no havia acabat la frase quan vaig sentir:

– PPPPPEEEEERREEEEET! PEEET! FFFFFFFSSSSSS!

Acompanyat d’un fil de veu que deia:

– Ui! Ho sento molt. Em sap molt de greu, perquè aquest a més del soroll, fa pudor… Molta pudor… Cony! quina farum!!…

No li vaig poder dir que no es preocupés, perquè una fortor de podrit va envair l’espai. Així que vaig optar per aguantar-me la respiració, acabar el més ràpidament possible i sortir cagant llets del water.

En arribar a la taula li vaig explicar al soci i mentre li explicava vaig pensar que ens han educat per ser tan correctes, que patim i ens avergonyim de fer un acte fisiològic complertament normal en el lloc preparat per fer aquest acte.

Punyetera educació!

[@more@]

19s comentaris