Arxiu de l'autor: avi

  He decidit marxar. De fet la decisió es pot dir que gairebé estava pressa des de fa dos mesos.   Quan Blocat, va començar a fer llufa em fa agafar un rampell, vaig obrir un altre bloc i vaig estar … Continua llegint →

        Sort que els temps han canviat, ja que fa anys, en un dia com avui, la gent es dedicava a fer llufes (el típic ninotet de paper) i las penjava a l’esquena de la primera bona persona que trobaven.  … Continua llegint →

  El meu blocaire invisible és la MADUIXETA.    Jo, vaig estar pensant: Què se li pot regalar a una noia com la Maduixeta?. I com que a mi sempre m’ha agradat fer regals útils, he decidit regalar-li un magnífic:       -          Majordom … Continua llegint →

-     Per què ho fas?…   Aquesta ha estat la pregunta del soci.  -          Què dius?  -          Que per què ho fas tot això?  Ell estava acabant unes coses i jo estava preparant l’amic invisible blocaire.  -          Cal una resposta concreta?  … Continua llegint →

            Després de la tempesta sempre ve la calma. Doncs bé, sembla que ja ha arribat la calma.             En JJ. ja treballa. No a ple rendiment però va fent i en F. per fi ha acabat el curru fort que … Continua llegint →

  Mira-te’l com s’ha quedat. Amb aquest semblant tan seré, amb aquesta posa tant relaxada. Fins i tot sembla que no sigui ell. Vist així no té la pinta del ferotge empresari que fa trontollar a tothom qui s’oposa a … Continua llegint →

  Va ser el dijous al vespre que em va trucar el soci  -          Avi…  -          Què?  -          En JJ ha tingut un infart  -          Què cony estàs dient?  -          M’acaba de trucar la seva dona que se l’han endut a … Continua llegint →

   Diumenge vam sortir amb la Maria.  Jo, per qui no ho sàpiga, sóc home de pixera fluixa. És a dir, a la que porto uns quants quilometres haig de parar per buidar la bufeta. Abans que m’ho dieu, ja us … Continua llegint →

(Seguint l'experiència col·lectiva encetada per l'Onix, aquí us deixo la meva versió del quadre.)       El silenci omplia cada racó del bar. Només es podia escoltar, de tant en tant, el soroll de les copes de vidre quan picaven damunt … Continua llegint →

  L'enllaç és aquest:   Alepsi [@more@] Tweet