Quadre d’en Cases, versió Avi

 

Mira-te’l com s’ha quedat.

Amb aquest semblant tan seré, amb aquesta posa tant relaxada. Fins i tot sembla que no sigui ell. Vist així no té la pinta del ferotge empresari que fa trontollar a tothom qui s’oposa a les seves decisions i als seus desitjos.  

Quants polítics han acotat el cap davant d’ell, temorosos de que mogués els fils i els fes caure en desgràcia. Quants col·legues l’han temut a l’hora de fer-li la competència i  quants que s’han volgut enfrontar-se a ell, han acabat arruïnats.  

Què dirien els seus treballadors si el veiessin ara?. Ell, que sempre s’ha passejat ple d’arrogància per la fàbrica i que mai li ha tremolat el pols si ha hagut de despatxar a algú. Encara que fos per un detall insignificant. Per alguna petita cosa que no se li hagués fet el pes.

  Aiii!. Mira quina cara de bona persona que posa. Qui diria que és el ferotge senyor Feliu Forcadell. L’amo. L’hereu de la gran fortuna dels Forcadell.  

D’aquella fortuna feta per son pare Cinto, que va marxar a Cuba amb una mà al davant i l’altra al darrera i que amb deu anys és va convertir en un dels grans terratinents de l’illa. Amb astúcia, pocs escrúpols i treball, va aconseguir ser el propietari de diversos negocis.

  El vell només parla de les plantacions de sucre i fusta de Matanzas i de les bones relacions que sempre ha tingut amb altres “indianos” catalans i dels negocis que muntat junts. Però mai ha parlat de que molta part de la seva fortuna la va fer amb el trasllat i la compra venda d’esclaus. Ho sé, perquè un dia vaig escoltar que ho comentava amb veu baixa. 

 Gràcies a Cuba els Forcadell han viscut i viuen com a reis. És clar que jo no em puc queixar, des que em vaig casar amb el Feliu que no m’ha faltat de res. He tingut tots el capricis que he volgut, menys l’estimació del meu marit.  

És el problema que tenen els matrimonis de conveniència. Un Forcadell, i molt menys l’hereu, no es podia casar amb una noia qualsevol, tenia que ser una dona molt jove, que fes goig a les festes. Que se la pogués lluir com un trofeu i  als meus pares, els va faltar temps per donar-me en matrimoni. 

Ai, Feliu, Feliu… tu m’has deixat de banda però jo ja m’he sabut espavilar soleta.

Tot el carinyo i, perquè no dir-ho, el sexe que em falta amb tu, el tinc ben cobert amb el Néstor. 

 Mai sabràs prou com t’estic d’agraïda que el portessis de Cuba, per que fes les feines de mosso aquí a casa. Gràcies a ell, per fi els Forcadell tindran un nou hereu. Sí, estic embarassada. Però es clar no t’ho podia dir, perquè malgrat que els demés no ho sàpiguen, tu i jo sabem que ets impotent. Seqüeles de la malaltia que vas agafar de jovenet. 

Per això quan vaig saber la notícia del meu embaràs, em vaig afanyar en aconseguir el verí, que t’he posat a la tassa de cafè i que ha fet efecte ràpid.

Sembla talment que dormis.

Tothom dirà que ha estat un atac de cor i per tothom el nen que porto dins serà el teu fill pòstum i el nou hereu. Arraconaré totalment a ton pare i jo portaré els negocis, amb l’ajut d’en Néstor.  

Ummm! El Néstor, ell sí que és un home. Atractiu, fort, amb aquella pell tan bruna… Bruna?… Ai, ai, ai, que el nen em sortirà mulat. 

Com ho explicaré a la gent jo ara?  

.  

 

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

16 comentaris a l'entrada: Quadre d’en Cases, versió Avi

  1. Pd40 diu:

    XD Tot previst, excepte el color de la pell del nen! Weno, sembla una dóna amb recursos i prou ambiciosa, segur que també ho sabrà solucionar. Sort que és ficció. Bon relat, Avi, felicitats!

  2. Benvolgut Avi,
    Em trec el barret i m’agenollo davant vostre. Un cop més es nota on hi ha escola i ofici…
    Heu fet una narració brutal, magnifica.

    Moltes gràcies per compartir-la amb nosaltres.

  3. Gatot diu:

    kllons de kllons……

    la malagnitat humana no té fronteres!

    No prendré mai més cap cafè que jo nohagués preparat directament.

    I akesta tos ke m’entra en llevar-me
    ?¿?¿

  4. onix diu:

    Benvolgut avi ,jo que creia que havia descuidat la meva feina ….
    Vist el resultat , crec que ja em donaran el nivell C de musa
    Fantàstic relat!!! Genial !! paro perquè sinó diran ….
    Redeu Redeu el meu geni!!!
    ;)***

  5. williams diu:

    Molt bé, benvolgut avi… Continua en plena forma. Me n’alegro. Un petó grrran

  6. Alepsi diu:

    Sí senyor! La dona agafant la paella pel mànec!!! Jejeje! Molt maco, papa, molt, molt, molt!
    :***

  7. M’ha agradat començar a llegir una impresió, unes idees que podien ser personals… i de cop i volta era ella qui parlava.

    Una abraçada!

  8. M’ha agradat començar a llegir una impresió, unes idees que podien ser personals… i de cop i volta era ella qui parlava.

    Una abraçada!

  9. M’ha agradat començar a llegir una impresió, unes idees que podien ser personals… i de cop i volta era ella qui parlava.

    Una abraçada!

  10. M’ha agradat començar a llegir una impresió, unes idees que podien ser personals… i de cop i volta era ella qui parlava.

    Una abraçada!

  11. M’ha agradat començar a llegir una impresió, unes idees que podien ser personals… i de cop i volta era ella qui parlava.

    Una abraçada!

  12. M’ha agradat començar a llegir una impresió, unes idees que podien ser personals… i de cop i volta era ella qui parlava.

    Una abraçada!

  13. M’ha agradat començar a llegir una impresió, unes idees que podien ser personals… i de cop i volta era ella qui parlava.

    Una abraçada!

  14. M’ha agradat començar a llegir una impresió, unes idees que podien ser personals… i de cop i volta era ella qui parlava.

    Una abraçada!

  15. Marinetix diu:

    Hola Avi
    M’acabo de decidir a participar als Relats Conjunts, tot començant pel quadre del Casas, el mateix que t’ha inspirat a escriure aquest relat tan intens i ben trobat. Doncs bé, llegint-te he pensat que se’t nota una gran imaginació… I m’ha encuriosit veure que un mateix quadre pot portar a dues històries tangencialment diferents.
    Bé, una cosa sí que hem tingut en comú: al meu relat (titulat “El fil d’Ariadna”) ell és un burgès sapastre.
    Fins aviat, t’aniré llegint!

  16. Marinetix diu:

    Hola Avi
    M’acabo de decidir a participar als Relats Conjunts, tot començant pel quadre del Casas, el mateix que t’ha inspirat a escriure aquest relat tan intens i ben trobat. Doncs bé, llegint-te he pensat que se’t nota una gran imaginació… I m’ha encuriosit veure que un mateix quadre pot portar a dues històries tangencialment diferents.
    Bé, una cosa sí que hem tingut en comú: al meu relat (titulat “El fil d’Ariadna”) ell és un burgès sapastre.
    Fins aviat, t’aniré llegint!

Els comentaris estan tancats.