Com coi no ens vam adonar!

  Va ser el dijous al vespre que em va trucar el soci 

          Avi…

           Què? 

          En JJ ha tingut un infart 

          Què cony estàs dient? 

          M’acaba de trucar la seva dona que se l’han endut a l’hospital.

 (En JJ. és aquell guionista de còmic que a més de fer guions per a França, una columna en un diari, i escriure llibres d’encàrrec, es dedica a adaptar diàlegs per a pel·lis porno) 

          No fotis, no fotis, no fotis… 

Aquestes noticies sempre costen d’assimilar. Sobretot si a la persona que li passa, té més o menys la teva edat. Any més, any, menys.

           He quedat amb en J. que demà al matí l’aniríem a veure. Vindràs, oi, Avi? 

          És clar… I la D. Com està? 

          T’ho pots imaginar. A part de l’ensurt, no ha parat de bramar en tota l’estona que he estat parlant amb ella per telèfon. 

          Redeu, redeu, redeu… Ens estem fent vells, soci. D’això, a quina hora heu quedat? 

          A les nou, en el bar de l’hospital 

          Molt bé. Allà estaré. Per cert… Has trucat al F. 

          Sí, però ja saps que està a Girona i té una feinada de collons. M’ha dit que dissabte, així que lliuri una feina que està acabant, baixarà cagant hòsties…  

          D’acord. Fins demà. 

          Com cony, no ens vam adonar 

          Què dius, soci?

           Que com cony no ens vam adonar que en JJ estava tan fotut… 

          No ho sé…  

          És igual, ja parlarem demà.

 A l’endemà a les nou, entrava al bar de l’hospital. En una taula estava assegut en J. 

           Ei, com va? 

          Collons! ja ho veus, Avi… Acollonit…  

          Acollonit? Per què? 

          Coi, perquè el dia menys pensat podem ser tu, o jo, o el soci, o  l’F…

           Hòstia, nano, m’estàs animant el dia. Eh? 

Llavors va arribar el soci 

          Què, pugem? 

          Saps l’habitació?

          

 Vam anar a l’habitació.

Era una habitació en la que hi havia dos llits. En un hi havia un home, que portava al nas aquell tub d’oxigen que es veu en les sèries de la tele. L’altre llit estava buit. En la cadira del costat del llit estava la dona d’en JJ i la germana d’aquest.

           Hola! 

          Hola. Gràcies per venir. En aquests moments és quan més es necessita la família i els amics.

           Com està?

           Bé. Millor. Ara li estan fent unes proves.  Al final no era un infart

           No? 

          No. Segons diuen els metges, va ser un atac d’ansietat. Segurament demà o demà passat ja anirem a casa. Ara, però els metges m’han dit que ha de fer molt de repòs. Es veu que últimament estava sotmès a molta pressió… I… i … jo no me’n vaig assabentar! 

La dona d’en JJ. es va posar a plorar. Entre els tres i la germana d’en JJ vam intentar consolar-la. 

           Vinga, va, dona. Ja veus que dintre de la desgràcia, encara tot ha sortit prou bé. 

           I si no pot treballar. Què serà de nosaltres? Eh? 

          Coi, D. Que només és un atac d’ansietat. 

           Sí, Avi. Però m’han dit els metges que ha de fer un temps de repòs. I mentre ell reposa, de què viurem? perquè amb el meu sou no arribem  

          No t’amoïnis, que entre tots et donarem un cop de mà – Va dir el soci – Oi? 

          És clar! – Vam respondre en J i jo. 

Aquesta és una de les grans putades de la professió. Si no treballes, no cobres. I els calers que et donen per estar de baixa, després d’estar pagant tota una vida els autònoms, són tant miserables que no pots fer front a gairebé cap despesa. Ja ho deia en Perich: “Quan em foto malalt, a més d’estar fotut, com que no puc treballar, no cobro ni cinc”. 

Així que ens vam oferir per fer entre tots la feina d’en JJ , perquè aquest continués cobrant igual. En sortir de l’Hospital el soci, que té unes grans dots d’organització, va distribuir la feina d’en JJ, entre en J, l’F i un servidor.

En F. farà els diàlegs de les pel·lis porno.  I en J i jo, ens tornarem fent la columna del diari i els guions per a França . És a dir, que ara estem fent la nostra feina quotidiana i més la que hauria de fer en JJ.

Això m’ha retallat el meu temps. No puc fer la meva passejada matinal, ni dedicar-me al bloc. Ara tot just em queda una mica de temps lliure per compartir amb la Maria. Les hores de dormir cada cop són més escasses i la joventut cada cop queda més lluny. Per això, aniré penjant post i us faré comentaris quan pugui.  

Mentre estàvem en el bar, distribuint-nos les feines d’en JJ. Vaig comentar:

           Ara tot està molt bé. Però quan de temps podrem aguantar aquest ritme?

           Com a molt dos mesos- Va dir en J. 

          Bé dos mesos, ja és prou temps perquè en JJ es recuperi…- Va dir el soci – Però a mi el que més em preocupa és: com , coi,  no ens vam adonar de lo malament que estava. Mira, que ara pensant-ho, ens va anar deixant senyals. Primer que es pensava que s’havia quedat impotent. Després quan li va agafar la dèria que D. l’enganyava i la volia seguir per arreu per descobrir-li l’amant. Després de tantes pistes que va deixar i nosaltres en Bàbia.   

          Soci, a vegades hi ha gent que ens demana ajuda a crits i som tan pallusos que no sabem veure més enllà del nas 

 (Ara que tinc un moment aprofito per penjar aquest post. Ja que no sé quan podré tornar a escriure)  

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

27 comentaris a l'entrada: Com coi no ens vam adonar!

  1. Pd40 diu:

    Avi, ha vist les barbes del veí, ara no s’estressi vosté. Si cal deixar-nos una miqueta no es preocupi, ja li cuidarem el bloc, i la nena i la musa són molt espavilades. Estigui tranquil per aquesta banda. Ànims!!

  2. Brioxet diu:

    Hi ha gent que no aguanta tota la presió que li pertoca (per bé o per mal).
    Molts anims per aguantar tots 3 aquests 2 mesos. Potser el JJ s’hauria de replantejar fer tantes coses i evitar caure de nou.
    S’ha de treballar per viure, i no viure per treballar!

  3. Cristina diu:

    Avi, espero que Jj es recuperi ben aviat. Les crisis d´ansietat són fotudes i poden donar problemes més greus però si ell sap que l´estan ajudant tant farà tot el que pugui per millorar. La vida que portem actualment si no ens la prenem amb calma dóna per fer atacs d´ansietat, estrès, etc. Sé el que significa ser autònom. El meu pare ho va ser tota la vida a la seva feina i literalment no es podia posar malalt. Si necessita qualsevol cosa faci un crit. Que consti que no ho dic per quedar bé. Una forta abraçada!

  4. Cristina diu:

    Avi, espero que Jj es recuperi ben aviat. Les crisis d´ansietat són fotudes i poden donar problemes més greus però si ell sap que l´estan ajudant tant farà tot el que pugui per millorar. La vida que portem actualment si no ens la prenem amb calma dóna per fer atacs d´ansietat, estrès, etc. Sé el que significa ser autònom. El meu pare ho va ser tota la vida a la seva feina i literalment no es podia posar malalt. Si necessita qualsevol cosa faci un crit. Que consti que no ho dic per quedar bé. Una forta abraçada!

  5. Cruella diu:

    Avi,

    Us desitjo molta sort. Espero que en JJ es recuperi aviat. Deixau-vos de dois i aparcau el blog.

    Una petó. Si me necessitau, ja sabeu el meu mail

  6. Alepsi diu:

    Ostres, Papa, em sap greu que hagi passat tot això. Ara, no us penseu que us en podrieu haver adonat, tothom qui ha patit un atac d’ansietat li ha pillat per sorpresa, i sovint venen quan, després d’una temporada de molt estrés, et relaxes, quan ja no tens res a fer, pum! Atac! Però és benigne, ningú es mor d’un atac de pànic i en JJ estarà recuperat ben aviat!!! Ara, vigileu vosaltres, no us sobrecarregueu de feina, eh? La salut el primer, papa!!!!!!!! Cuida’t! :**

  7. williams diu:

    Avi, estem amb vosté… i amb el JJ. UN petò ben gran i ànims

  8. onix diu:

    Res… avi i geni entre els genis ninotaires ,vostè tranquil que la nena i jo l’hi cuidarem el “blocpiset” , no portarem gaires homes ,i tot allò què es diu. (en Pd40ja fa de carrabina grrr)
    I aquí l’esperarem amb els braços oberts
    Molts i molts petons ,
    ;)*******(per la Maria)

  9. onix diu:

    Res… avi i geni entre els genis ninotaires ,vostè tranquil que la nena i jo l’hi cuidarem el “blocpiset” , no portarem gaires homes ,i tot allò què es diu. (en Pd40ja fa de carrabina grrr)
    I aquí l’esperarem amb els braços oberts
    Molts i molts petons ,
    ;)*******(per la Maria)

  10. Farlopa diu:

    Benvolgut Avi, aquestes coses sempre pasen en els pitjors moments, només ànims que dos mesos pasen deseguida però en aquest moment es per una bona causa. Això si que demostra la bona persona que és !!! Ànims i fins la pròxima.

  11. Es que clar, traduint pelis porno t’ha de venir una ansietat i una cosa…

  12. Egoistament, ens sabrà greu si no podeu atendre el blog com ara, ara bé, la passejada si que no la podeu deixar.
    Estic segur que en JJ no es regalava el plaer d´una passejada, potser per aixó les ansietats se li van descontrolar.

  13. Àirum diu:

    Avi, prengui-s’ho amb calma i escrigui només quan pugui que ja ens fem el càrrec. Ànims i sort pels companys!

  14. efe diu:

    No ens adonem de les coses perquè se suposa que ja estem prou capficats en “lo” nostre. O això diuen.

  15. Sí Avi, de vegades el món va tan de pressa que no ens adonem ni de com està la gent que ens envolta. I no és per mandra, és aquest stress que no et permet ni deturar-te a pensar uns instants. La roda gira, els hamsters la fan grinyolar..

  16. espero que en JJ es recuperi aviat, té molta sort de tenir-vos com a amics, cuideu la salut i els amics!
    tranquil, el primer és el primer, i si ha de deixar UNA MICA el bloc…doncs això!

  17. ral diu:

    espero que en JJ es recuperi aviat, té molta sort de tenir-vos com a amics, cuideu la salut i els amics!
    tranquil, el primer és el primer, i si ha de deixar UNA MICA el bloc…doncs això!

  18. Dessmond diu:

    Benvolgut Avi,
    Hi ha cops que no ets capaç de veure el fomuts que estan els altres. Però normalment no aconseguim veure el malament que estem nosaltres mateixos. Ens falta temps per poder agafar la perspectiva necessària, tan per contemplar-nos a nosaltres com els que ens volten.
    És una mica naïf el comentari, però és així com ho sento.
    Ànims! No s’estressi pel proper post. Ens en fem el càrrec!

  19. Ànims! El JJ ha de fer repós i estar content de tenir col.legues com vosaltres! Ara, no peteu! Estem segurs que tornarem a gaudir dels teus posts, sense presses i amb pauses.

  20. Laprí diu:

    I perquè us havíeu d’adonar? Mai ningú pot esperar que li pugui passar aquestes coses. Si demà a un amic meu li entra qualsevol cosa d’aquest tipus, jo no puc pensar això, perquè no depen de mi. Cada persona és diferent i a alguns els pot passar i altres doncs no, i per molt que les últimes setmanes tingués algunes coses rares, tampoc era prou com per saber que li podria passar alguna cosa d’aquestes. Espero que es recuperi aviat. Salutacions.

  21. Candela diu:

    Molts ànims! Fins aviat!

  22. unanina diu:

    Ànims, Avi. Quina sort que té el vostre amic de tenir-vos quan li heu calgut. Companys així n’hauria d’haver-ne més!

  23. Benvolgut Avi,
    Ara feia dies que no us venia a veure, perdoneu de tot cor.
    Vigileu amb tanta feina no prenguesiu mal vos també.

    Si tinguessiu un moment d’avorriment?? o per relaxar-vos i trencar les boires, l’ònix a muntat un altre “relat conjunt”.
    Aquesta vegada Ramon Cases.

    Seria molt enriquidor poder llegir la vostra aportació.
    Però sols si en trobeu el moment. No feu més esforços del que ja feu.

    Una encaixada respectuosa i fins aviat

  24. Marejada diu:

    Sou molt bons amics. És d’admirar !

  25. Gatot diu:

    No puc fer més que oferir-me també perquè la feina sigui repartida i suposi menys càrrega o per donar un cop de mà.

    Jo, fa anys que no em puc permetre posar-me malalt ni deprimir-me fins el punt de no treballar. I no tinc la sort de comptar amb bons amics, si es donés el cas que els necessités.

    Però la meva oferta és ferma, eh? Que estic a l’atur i tinc hores per complir.

    Avi… que tots tenim una edat i ja no podem jugar amb el primer equip del Barça…ni amb el Barça B!

    Dosifiquem-nos i repartim que serà més lleuger.

  26. Hola Avi, tinc poca cosa a dir, m’agrada llegir i saber el que n’heu fet i de segur que no haguesis explicat res si no hagués afectat al blog.

    M’agrada molt saber que un dóna alló que pot quan cal.

    Una forta abraçada!

Els comentaris estan tancats.