El súmmum del mal gust!

   Diumenge vam sortir amb la Maria.  Jo, per qui no ho sàpiga, sóc home de pixera fluixa. És a dir, a la que porto uns quants quilometres haig de parar per buidar la bufeta. Abans que m’ho dieu, ja us ho dic jo. No és una qüestió de pròstata. És una qüestió d’ansietat. Bé, això és el que em va dir una vegada una amiga meva psicòloga. 

   Així doncs, portàvem una estona dins del cotxe quan li vaig dir a la Maria que a la que trobés un lloc per parar, parés que aniria a canviar l’aigua del canari.  

   En un revolt, va veure un lloc i va parar. Vaig sortir del cotxe, vaig caminar una mica, més que res per no esquitxar les rodes del cotxe, fins arribar a un bon arbre on vaig poder buidar.  

   Mentre anava fent anava mirar al meu entorn i una cosa em va cridar l’atenció.

   Un pom de flors lligar a una de les tanques de la carretera.  

   Algú havia seguit aquest costum que darrerament s’ha posat de moda Cada cop que hi ha un accident mortal a la carretera, i fins i tot a la ciutat, els familiars i amics del difunt lliguen un pom de flors al lloc on va passar la tragèdia. Alguna d’aquestes ofrenes florals van acompanyades d’una foto. El problema és que la major part de les vegades els que han posat les flors, ja no tornen més a canviar-les i les flors es panseixen i s’assequen amb la qual cosa dóna la sensació que el mort ha quedat oblidat. 

  Des de les primeres vegades que ho vaig veure, sempre he cregut que és una pràctica exhibicionista, ja que penso que el dol s’ha de dur dins i els morts no s’obliden mentre hi hagin persones que els recordin.  

  Un cop acabada la feina, m’hi vaig acostar i em vaig quedar de pasta de moniato.

  Les flors eren de plàstic. Era el súmmum del mal gust . Vaig trobar que era tant hortera això com posar una sevillana de plàstic damunt del televisor. 

 Astorat vaig tornar al cotxe. La Maria em va dir: 

          Què has fet amb tanta estona?. Què has pixat gota a gota? 

          No, he anat a veure un monument al mal gust 

  La Maria em va mirar i amb la ma va picar damunt del seient de l’acompanyant al temps que em deia: 

–     Va, puja i… cordat la bragueta que encara perdràs el pardal    

 

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

22 comentaris a l'entrada: El súmmum del mal gust!

  1. bluf... diu:

    Avi, estic d’acord amb això de les flors i el mal gust, a part d’això a mi em fa una mica de mal rotllo (yuyu vaja)però si que és veritat que se’n veuen molts…

  2. gemminola diu:

    Jo sempre he pensat que és molt trist deixar flors en el lloc on un ha mort… – És com posar un cartell: Aquí se mató “pepito” –
    I de plàstic! Si que és mal gust sí!

  3. Alepsi diu:

    Buff… a mi sempre m’agafa un mal rollo quan vaig conduint i em creuo amb un recordatori d’aquest tipus… que… pffff…
    Total, que no fa gaire a l’entrada de Barcelona habitaven unes floretes de plàstic lligades a un semàfor… i vaig pensar: “què cutre!!”… però mira, la gent té poca feina a fer…

  4. williams diu:

    A mi em fa pena… però crec que és més disuasori que els punts de la Tura… buf.

    Les flors de plàstic podrien ser el tema d’un post perquè mira que són horroroses.

  5. Farlopa diu:

    Benvolgut Avi, sempre he pensat que en aquests llocs en menys de flors el que s’hauria de posar son com uns ninots de mossos d’esquadra que fessin de recordatori de punt perillos, potser d’aquesta manera s’eviterien accidents… no se … Flors lligades = punts perillosos no???

  6. menxu diu:

    Molt mal gust. Molt! Però penso que no està malament posar rams a la carretera (siguin del tipus que siguin). Potser només em passa a mi, però mentre condueixo i veig un ram es com si de cop em concienciés del perill que comporta conduir i paro més atenció. Tot i que, de fet, això ho hauríem de fer amb o sense rams pel mig.

  7. Pd40 diu:

    Dóna molt mal rollo, la veritat. Si vas amb moto encara més, que ja tens un factor de risc extra. Podrien fer el mateix als hospitals, totes les habitacions plenes de rams de plàstic, recordant la gent que s’ha anat morint… quina esgarrifança!! Fora yuyu!!

  8. Dessmond diu:

    Jo crec que sí, que el dol és una cosa personal i que s’ha de dur interiorment. Jo també hi trobo un punt d’exibicionisme. Si ho vols fer extensiu al món, cal ser molt conseqüent i fer veure que el difunt t’interessa una mica més que un parell de telenotícies.
    Aquesta mena de dol és entre pornogràfic i un producte més de consum, de”usar i tirar”. Bastant vergonyant pel meu gust.

  9. onix diu:

    Benvolgut avi , jo vaig molt sovint a un poble del baix Llobregat ,on la carretera per arribar es com un basar “xinu” de tanta flor de plàstic , i clar ,per desgracia conec molta gent de la que deixa flors i un dia vaig preguntar el perquè ,d’aquesta mena d’exhibicionisme , (ho vaig preguntar mes diplomàticament eh) . em van dir que els ho aconsellen en els grups de dol ,on fan una mena de teràpies , que per el meu astorament al menys a les que em refereixo no hi ha cap mena de supervisió de psicòlegs …….
    Faig un digne silenci del que en penso…
    P.s:
    ( Com els seus desitjós son ordres per nosaltres en Pde4o la seva nena Alepsi i la musa of course ja hem adobat un piset per guardar els relats ):)****

  10. Àirum diu:

    Anant de Martorell a Terrassa, fa anys vai trobar-me amb un accident i un motorista tirat a terra. Al cap de poc temps, al mateix lloc hi havia un ram d’aquests… Quin mal rotllo! Ara, al mateix lloc hi ha una creu blanca. De tants monuments com aquest que hi ha es podria fer tot un bloc monogràfic (ufff).

  11. Chamb diu:

    Vaig llegir fa temps que aquest tipus de reacció per part dels qui perden un ésser estimat és molt natural. I fins a cert punt inevitable. Suposo que els qui no hi hem passat ens costa d`entendre.

    Realment no son monuments estètics, però suposo que cal jutjar-ho des d`una altre punt de vista.

  12. Marejada diu:

    Jo tampoc ho acabo d’entendre, i penso que per sort no ho puc entendre perquè no m’hi he trobat, així que ho respecto. ´
    Per altra banda, tal com ha dit el menxu, després de veure un ram de flors pares més atenció a la carretera, però tot i així, entre que veus el ram i et tornes a concentrar en la carretera, hi ha uns moments on tota la teva atenció recau en aquests pensaments de yuyu que s’estan describint en els comentaris. Per tant, nosé si es gaire bo evadir-se en temes metafísics mentre estàs conduint.

  13. lomemusic diu:

    Hola Avi, la veritat es que no ho havia vist mai això. Per cert… defen l’honor no? com que pardalet? com que pardalet? Aligot!!! home!!! ;P

  14. Cristina diu:

    Hola Avi, no es pensi que m´oblido de vostè però és que entre el gimnàs, el senderisme, la feina i altres aficions no tinc temps ni per llegir-lo i ja sap vostè que espero els seus posts amb dèria. Només dir-li que trobo de mal gust això de les floretes. Quan viatges fora de casa només falta veure aquest detall a cada punt conflictiu. Inclús fa poc ho vaig veure a la Gran Via molt a prop de Glòries. I a l´Argentina encara és pitjor. A la província de San Juan trobaves unes casetes petitones amb fors i sants on s´havia matat algú.

  15. Avi, ja sap el teorema de Paquets? Per molt que te la remenis, l’ultima gota sempre cau als calçotets!
    Tema flors, es una manera que te la gent de desfogar-se; aquestes coses sempre es volen exterioritzar i aixo es una manera de fer-ho.

  16. efe diu:

    Jo una vegada en vaig veure un amb estructura i tot. Una mena del columneta on hi havia una foto del mort (mort cap als als seixanta). era de millor gust, això sí, però feia més angúnia. JO crec que posant-les de plàstic el que pretenien és que durassen més.

  17. Floc diu:

    Realment no sé si això de posar flors és una bona teràpia per a la persona que ha perdut un ésser estimat. Crec que cada vegada que passi per allà no podrà oblidar que va ser en aquell punt on l’altre va perdre la vida i això no crec que ajudi a superar el dol. Estic d’acord que el procés ha de ser intern i amb ajuda dels altres però no posant unes flors de plàstic a la carretera. De cara a la resta de gent és com dir : “mireu aquí es va matar algú, vigileu que podrieu ser vosaltres!” i això genera certa intranquilitat a tothom. Penseu però que deu fer uns 2 estius la DGT va posar en marxa aquella campanya on als panells de les autopistes es comptabilitzaven els morts que hi havia hagut durant el dia, no us hi vau fixar? era una mesura “dissuasòria”. Em sembla però que no va tenir massa efecte pràctic!

  18. Floc diu:

    Realment no sé si això de posar flors és una bona teràpia per a la persona que ha perdut un ésser estimat. Crec que cada vegada que passi per allà no podrà oblidar que va ser en aquell punt on l’altre va perdre la vida i això no crec que ajudi a superar el dol. Estic d’acord que el procés ha de ser intern i amb ajuda dels altres però no posant unes flors de plàstic a la carretera. De cara a la resta de gent és com dir : “mireu aquí es va matar algú, vigileu que podrieu ser vosaltres!” i això genera certa intranquilitat a tothom. Penseu però que deu fer uns 2 estius la DGT va posar en marxa aquella campanya on als panells de les autopistes es comptabilitzaven els morts que hi havia hagut durant el dia, no us hi vau fixar? era una mesura “dissuasòria”. Em sembla però que no va tenir massa efecte pràctic!

  19. Estimat Avi, aquest fet de posar flors als lloc on hi ha morts en accident és una cosa que per desgracia també he patit a la meva vida. Una amiga meva va morir avui fa precisament dos anys. Tot i això, els familiars i amics procurem que hi hagin flors fresques al lloc on va patir aquest malaurat accident.

  20. jbauer diu:

    Toalment d’acord amb tu avi. a vegades fa pena i t’entra un yuyu… però la veritat es que quan veus això aminores la velocitat, i prens més precaucions…

  21. Candela diu:

    És important pixar sempre que es tenen ganes. Mho va dir la meva uròloga. Sembla un consell tonto però és que jo no ho feia. Jo m’aguantava i m’aguantava hores i hores i va passar el que va passar. No pas que em pixés a sobre, eh??? que em vaig posar malaltona. Però fa temps d’això.
    Com a primer comentari en un bloc és força peculiar, ja ho sé, soc així.

    He passat per aquí sovint, però mai he dit res. Però com si publico ara el meu comentari anirà sota del de la Jackie…no hi ha cap lloc millor on vulgui estar aquesta nit.

    Les flors a la carretera, a mi personalment em fan frenar.

    Però yuyu yuyu.

  22. Candela diu:

    Per si hi ha cap dubte: sí les dones també anem a l’urol.leg. (Jo pensava que era cosa d’homes)

Els comentaris estan tancats.