Incomunicat…oé, oé, oéééé…!

Diu la cançó que es difícil fer l’amor en un Simca 1000, però més difícil encara és mantenir un bloc i la relació amb els blocaires de capçalera, sense línia telefònica. I és que, com ja vaig explicar, la línia venia i se’n anava (com si la punyetera tingués vida pròpia i complís la consigna, d’alguna ment sàdica de Telefònica, de putejar al client), però mira, a tranques i barranques encara podia anar fent, fins que vaig trucar al servei tècnic (per dir-ho d’alguna manera), llavors, desprès de la cinquena vegada que l’ordinador de la companyia m’anunciés que l’averia ja estava arreglada, la línia es va morir.( Li va passar com a aquells malalts que estan una mica fotuts, els operen i estiren la pota). I em vaig quedar incomunicat. Sense poder entrar a internet, sense poder enviar ni rebre correus i sense poder llegir ni participar en els blocs.

Amb el mòbil vaig tornar a trucar a averies de Telefonica i la noia, molt amablement, em va dir que a ella li constava que les incidències (es veu que a telefònica no hi ha averies, hi ha incidències) del meu telèfon estaven solucionades satisfactoriament.

Jo tinc un xic de mala llet, però es veu que això d’estar vivint una experiència kafkiana i l’amabilidad de la noia, em van estovar. Així que amb tota la tranquil·litat li vaig explicar el meu problema i ella em va dir que faria tot el possible perquè m’enviessin un operari a mirar el cable i resolgués la incidència.

Malgrat, que no sé perquè, però la Pilar (la noia amb la que vaig parlar es deia Pilar. Ho sé, perquè quan em va atendre em va dir allò de: " L’atent Pilar, en que puc ajudar-lo?") em va donar esperances, jo que ja sóc gat vell, no me’n vaig acabar de refiar, així que vaig agafar els trastos i cap a casa. Així doncs torno a estar en el meu piset, recien pintat, patint les calors i els sorolls dels veins, però almenys estic COMUNICAT!!

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

11 comentaris a l'entrada: Incomunicat…oé, oé, oéééé…!

  1. Farlopa diu:

    Els que et llegim estem contents de que tornis a estar al piset ben comunicat amb la societat blocaire, jo hem començava a preocupar. Pots plantejar comprar-te un portatil i una targeta de 3g de timofonica d’aquesta manera sempre estiguis on estiguis tindràs conexió. Pot ser una solucio!!

  2. Histories de la Telefonica; se’n podria escriure un llibre. Tomo nota. Ja no el deixen anar ni de vacances!
    Aqui a Dublin fa un fred que pela. Pijama llarga i calefaccio!!

  3. karbeis diu:

    Sembla un contrasentit, però mai com en “l’era de la comunicació” la gent havia patit la sensació d’estar “incomunicat”.

    Encara bo que tenia mòbil! El dia que em retiri ho faré en algun paratge perdut on no hi hagi cobertura pel mòbil. Només demano que hi arribi el capraboacasa.com i hi pugui tenir wi-fi, jeje.

  4. conopium diu:

    Doncs t’has de comprar un ordinador amb wi-fi, és lo millor que hi ha: navegar per internet pagant el veí!!
    De fet, jo és lo que estic fent ara mateix.
    Per cert, no l’havia visitat mai i m’he sentit com a casa!

  5. iuki diu:

    Ole, ole! l’Avi ja es pot comunicar!!! OLE, OLE!! smuacccc!

Els comentaris estan tancats.