Fauna diversa: Els Torracollons

Durant la meva estancia al hospital fent d’acompanyant de la senyora del soci, i mentre aquest estava al quirofan, va aparèixer a la habitació un familiar d’ell, que era un exemple clàssic del "torracollons".

Els torracollons, són aquelles persones que en comptes d’ajudar encara t’ha atabalen més. Quatre o cinc segons després de saludar ja ens va engaltar:

– Fa molt que és al quiròfan? –

-Tres hores i mitja – Va respondre la dona del soci

– Ui, ui, uiiiiii… Tant?… això vol dir que alguna cosa no rutlla bé. Quan van operar a l’ Encarna també d’una hernia, que a més estava perforada, amb dues hores ja estava llesta –

Veient la cara que li va quedar a la pobra dona del soci, vaig intentar suavitzar la situació:

– I ha cops que deixen els malalts aparcats davant del quiròfan i encara triguen una mica en entrar-

– Buf! quina mala organització hospitalaria. Quan a mi em van operar de fimosi (llavors vaig pensar entre mi: tan de bo el metge hagués estornudat i se li hagués escapat el bisturí) van dir a tal hora i a tal hora entrava al quiròfan… És clar que jo em vaig operar per la meva mútua, que em costa una pasta al mes, i per aquestes coses són molt seriosos –

La senyora del soci estava que es pujava per les parets i el paio semblava que no s’adonava o no es volia adonar. Així que ell va continuar al seu rotllo:

– Tanta estona no és normal, no –

– Tu no t’amoïnis- vaig comentar, dirigint-me a la dona del soci- es deu estar a la sala de recuperació, ja saps fins que no estan bé de l’anestesia, no els pujen a la habitació-

– I, quina anestesia li han posat?- va tornar a comentar el tocanassos

– L’epidural-

– L’epidural?… Ui, és molt millor anestesia total. Tinc un veí que li van posar l’epidural i els va costar Déu i ajuda que tornés a moure les cames. Hores d’ara encara va una mica coix de la cama dreta –

En aquell moment, en que jo ja em plantejava si endur-me’l al water i posar-li el cap dins la tassa i tirar la cadena, van portar al soci a la habitació. Ens van fer sortir un moment, el van apanyar i ens van dir que ja podíem entrar.

El torracollons va ser el primer de fer-ho, va anar cap el soci i li va dir:

– Tenies a aquests dos ben preocupats, eh. Gràcies que jo els hi tranquil·litzat, si no arribo a venir els agafa un atac de nervis-

Sort que l’edat, m’ha atemperat una mica els nervis i el mal caràcter, perquè si no hores d’ara estaria a Can Brians acusat d’assessinat.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

13 comentaris a l'entrada: Fauna diversa: Els Torracollons

  1. alimburg diu:

    Avi, ja sé que el tema és seruós, però m’he fet un fart de riure!! Gràcies em feia falta!

  2. Doncs si, hi ha gent que potser no se n’adona pero no fa mes que empitjorar la situacio. Jo ho vaig viure no fa gaire. La meva mare no es trobava molt be, no tenia gana i va perdre pes. Doncs be, la gent entrava a la floristeria i deia “ai que prima que estas, fas mala cara”. Collons, que pesadets que son alguns! Pero be, ara ja menja i ja es troba be. Pero recordo la cara dels torracollons!!!

  3. Haurem de muntar una brigada elimina-torracollons! Son una lacra per la societat; pero els hi deixarem una oportunitat en cas que vulguin canviar. No sigui cas que comencem a trobar ties bones (que acostumen a ser les mes tontetes).

  4. jejeej!Si que n’hi ha si de torracollons, i sempre apareixen quan menys els necessites!S’ha de tenir una paciència per no engegar-lis un moc…

  5. karbeis diu:

    Apreciat Avi, el proper cop demani ajut, home!

    Quan va néixer la meva filla, i sabedors de com anava el “percal”, li vaig explicar a una infermera que estava a punt d’arribar tota la meva família. Que vénen tots en bloc, com els gitanos. Que són molt pesats. Que atabalen. I que, senzillament, no tenia ganes d’aguantar-los.

    El cas és que van penjar un cartell a la porta de l’habitació de la meva dona on es llegia “POR PRESCRIPCIÓN FACULTATIVA, SE PROHIBEN LAS VISITAS”. I punt.

    Quan van arribar, els vaig dir que ella estava molt cansada, que li havien recomanat descans, i que el millor era que entréssin de dos en dos 10 segons per dir-li hola, i fotéssin el camp.

    I així ho van fer: contents perquè tot i tenir les visites prohibides, ells havien pogut entrar encara que fóssin 10 segons (per tant, doncs, es saltaven les normes), i nosaltres ens vem estalviar aguantar el rotllo.

    I és que una altra caracteristica dels torracollons és que, quan t’han de fer alguna cosa, ells coneixen algú a qui com a conseqüència d’una operació simil.lar a la que t’han de fer a tu, van acabar al “sot”.

Els comentaris estan tancats.